Entre vinyes per l’Alt Empordà

Aquest mes de maig ha començat de la millor manera posible; amb una trobada amb una colla d’amics bloguers apassionats pel mon de la gastronomia i el vi a l’Alt Empordà.

La Cris, del blog Delícies Culinàries Cris, la nostra embaixadora de l’Alt Empordà , va ser l’organitzadora d’aquesta trobada, que va començar sorprenent-nos amb un fantàstic pícnic en plena natura; a Mas Ventós, entre Vilajuïga i Sant Pere de Rodes. Un indret amb una panoràmica espectacular de la vall de Saverdera i la badia de Roses.

L’esmorzar, a base de pa amb tomàquet, embotits, i algunes de les delícies que prepara la Cris, com el flaons, o les galetes pizza va fer que ens recuperéssim ràpidament de la matinada que vam haver de fer.

Des de Mas Ventós, vam tornar enrera fins a Pau, on vam visitar les instal.lacions d’Empordàlia, una empresa creada al 2005 arrel de la unió dels 3 cellers cooperatius, Pau, Vilajuïga i Roses.

Durant la visita a Empordàlia, la Raquel ens va explicar el procés de l’elaboració de l’oli de Pau, el qual s’obté exclusivament de dues varietats autòctones de l’Empordà, l’Argudell i el Corivell les quals procedeixen d’oliveres centenàries.

A continuació ens va explicar com produeixen el vi; i com l’Empordà va haver de començar des de 0, després que al segle XIX la fil.loxera ataqués les vinyes, i l’Estat com a mesura per evitar la propagació de la plaga a altres indrets, decidís arrencar-les totes. Tot i això, no va servir de res, i la plaga es va estendre. A dia d’avui només s’ha recuperat el 10% del que hi havia hagut abans.

Després de les explicacions, vam anar a veure els camps d’oliveres, on vam podem veure les oliveres florides, una ocasió excepcional, doncs no dura gaires dies.

Per acabar d’arrodonir el matí, vam anar cap a la cooperativa que tenen a Vilajuïga on vam fer el tast de 3 vins, el Mabre, l’Antima i el Sinols, un garnatxa de l’Empordà, i també un tast de l’Oli de Pau.

El dia va continuar amb un dinar a base de carns i peixos a la brasa al restaurant Molí de Vent a Garriguella.

Amb la panxa plena, ens en vam anar cap a Mollet de Peralada, on ens esperaven al celler La Vinyeta.

Acompanyats d’en Josep Serra, vam anar passejant entre les vinyes, mentre ens explicava els inicis de la Vinyeta, com van començar del no res, comprant unes terres on no hi havia indicis que mai hi hagués hagut cap vinya plantada. Van començar amb 12 hectàrees i a dia d’avui ja en son 60. Tenen unes 20 varietats, tot i que les que predominen son la carinyena i la garnatxa.

A dia d’avui, no només produeixen vi, sinó que també en fan vinagre.

Tot passejant entre les vinyes vam arribar al galliner, on tenen unes 1.500 gallines a l’aire lliure, entre pins i oliveres. Vam poder veure també com es classifiquen els ous que comercialitzen sota la marca Outòcton.

L’emprenedoria d’en Josep i la seva dona, els ha fet també arrencar un projecte de recuperació de la gallina empordanesa aperdiuada, la qual quasi desapareix durant la guerra civil.

També tenen uns 100 ruscs d’abelles i en produeixen la mel, i de pas, també contribueixen a la pol.linització.

Per si fos poc, disposen d’uns apartaments on es pot passar el cap de setmana rodejats de vinyes; un entorn d’allò més bucòlic.

Després d’estirar les cames, i ja per rematar la jornada, vam poder fer el tast de 5 vins, el Heus blanc, el vi dels inicis i un dels seus vins principals, el Llavors blanc, caracteritzat per l’etiqueta amb un texte literari on surt el nom del vi, el Llavors negre, el Mig Mig, un vi fet amb carinyena blanca que encara no ha sortit al mercat, i com a vi dolç, el És Poma, una mistela de garnatxa amb poma. Per fer el tast no van faltar uns bons embotits, gentilesa de la Carnisseria Serra Plà.

I fins aquí la fantástica trobada a l’Alt Empordà, una zona que caldrà tornar a visitar en breu.

No voldria deixar-me de mencionar a la resta de companys que van fer que el dia fos fantàstic:

Cris de Delícies Culinàries Cris

Anna de Retalls de Cuina

Jordi de A 4 passes

Xavi de Flavorcook

Toni de Chafarda Vulgaris

Montse de Roba Bruta Femcuinetes

Jaume de El Jaume a la Cuina

Albert de Cuino ergo sum